SERVICIOS DE INTERNET
Fa 6 anys
diumenge, 31 de maig del 2009
dijous, 30 d’abril del 2009
Modelant Històries
Cas Propi.
Microinformàtica per pare i mares
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Una escola pública de primària d’un barri de Barcelona amb un gran percentatge de població vulnerable, crea un grup de formació per pares i mares, amb la intenció d’acostar-los a l’ús i la pràctica de les TIC, de cara a possibilitar la seva implicació en el procés educatiu dels fills. Es realitza una formació bàsica amb els pares, i després aquests fan d’assessors en el procés de creació d’un blog d’aula amb els alumnes de cicle Infantil.
Índex Contingut Accés al text
Context General
Experiència en ensenyament 6 ---
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC Les fa servir a casa i l’aula. Té formació acadèmica sobre l’ús de les Tic en contextos educatius.
Al text
Tipus d’escola Primària
Localització del centre Zona obrera (molt alt nivell d’immigració i famílies nouvingudes) Al text
Connexió Internet ADSL ---
Localització dels recursos tecnològics Aula d’informàtica. Al text
Situació sòcio - econòmica dels alumnes Classe baixa, alta vulnerabilitat
Al text
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes Pares i mares alumnes de Primària Nivells heterogenis d’expertesa.
Àrea / unitat Activitats generals del centre
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat Iniciar-se en l’ús dels procediments bàsics de la informàtica: Recerca per Internet, programari on-line gestió de textos, full de càlcul, traductors on-line... Al text
Nivell d’aprenentatge esperat Expertesa en l’ús de diferents aplicacions informàtiques. ---
Tipus d’activitat Activitat general d’activitats complementaries del centre escolar. ---
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades Suite Office, Photoshop. Al text
Raó per la qual la fa servir Necessitat que els pares i mares dels alumnes dominin tecnologies que els seus fills fan servir en la pràctica educativa. ---
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar) Utilitzar eines per facilitar l’aprenentatge. Al text
Dificultats trobades Baix nivell de coneixement de les aplicacions i programari informàtic per part dels pares i mares. Dificultats d’accés a tecnologia fora del centre escolar. ---
Ajuda / col•laboració emprada Material formatiu suite Office http://office.microsoft.com/es-es/training/FX100565003082.aspx
Rol del professor Director i facilitador. En un primer moment es programen seguiment d’activitats didàctiques, i es programa espais de pràctica en situacions d’ajuda. ---
Rol de l’estudiant Explorador, descobrir utilitat TIC, posar-les en pràctica en contextos d’ajuda. ---
Resultats
Observacions Els alumnes realitzen l’activitat requerida i són capaços d’explicar processos i assessorar. Al text
Avaluació de l’aprenentatge Espai de pràctiques amb infants de les classes de Infantil. ---
Lliçó apresa pel professor Capacitat d’aprenentatge, possibilitat de la tecnologia com element de cohesió, i vinculació amb context escolar. Al text
Historia completa
Entrevistadora: Diguem, com va iniciar-se la idea d’aquest projecte?
Professora: Bé, va ser tot un procés la veritat. Nosaltres acostumem a treballar força amb els pares i les mares dels nostres alumnes. Som en un barri on la població immigrant és majoritària, i això, tot i ser molt ric, moltes vegades esdevé una dificultat per a l’escola i les mestres, així que la pràctica del treball amb famílies és quelcom que hem anat aprenen al llarg del temps. Cal implicar-los en el procés educatiu dels seus fills, fer-los partícips, ja que són n element fonamental per al bon èxit acadèmic dels infants. Plantejar-nos el treball amb pares forma part de la nostra tasca eductiva. Tenim classes de llengua catalana amb les famílies, fem tallers de cuina, i un cop l’any, convidem les mares a venir al centre a explicar contes en les seves llengües maternes. Oferir-los un espai per treballar i familiaritzar-se amb els ordinadors i els programes més bàsics d’informàtica era un pas més en aquesta feina.
Entrevistadora: Però, quina és la finalitat que perseguiu amb aquestes classes de Microinformàtica?
Professora: Els nostres alumnes són en la seva majoria nouvinguts, i moltes vegades desconeixen l’ús dels ordinadors, a diferència dels infants d’aquí, que ja neixen en un entorn que facilita la seva incorporació a la pràctica quotidiana. Per això cal fer un esforç per acostar-los la tecnologia, ja que a nosaltres, des de la vessant docent, ens és una eina molt útil i profitosa. La facilitat amb què els infants adquirien destresa amb l’ordinador ens va fer pensar en la necessitat de treballar aquest tema amb els pares. Quan un nen a casa està fent els deures i s’entrebanca amb un exercici, que és el què fa? Demanar ajuda als pares, ells són els “experts” que l’han d’ajudar i guiar en el procés d’aprenentatge, conjuntament amb la resta de persones que estem amb el nen. D’aquesta manera ens preguntàvem, què passa quan els pares desconeixen allò del què els infants estan parlant? Calia fer possible un espai per les famílies, facilitar l’acostament als ordinadors, per tal de dotar-los d’expertesa en el seu ús, i d’aquesta manera facilitar que poguessin ajudar els seus fills també. Ensenyar de manera coordinada i col•lectiva.
Entrevistadora: I explica’m com organitzeu les sessions, quins itineraris heu dissenyat?
Professora: Mira, bàsicament les sessions estan pensades per recrear un itinerari d’iniciació en diferents aspectes de l’ús d l’ordinador com eina de treball. Depèn del nivell de coneixement que tinguin els pares, treballem uns aspectes o aprofundim en d’altres. Hi ha diferents àrees de treball: la primera és el coneixement més bàsic de l’entorn de treball, saber com funcionen els programes més utilitzats: processador de textos, eines de dibuix, el gestor de correu i la navegació per la web. Un cop ens assegurem que tots dominen aquestes destreses bàsiques, podem entrar a treballar més a fons alguns dels programaris més habituals. En aquest sentit, fem servir la suite de Microsoft Office i Photoshop, encara que personalment prefereixo programaris de codi obert com Office Project i GIMP, ja que són molt més assequibles econòmicament, però hem de tenir en compte que la majoria de llocs encara fan servir la suite de Microsoft. A més, a la pàgina web de Microsoft hi ha cursos virtuals d’aprenentatge que fem servir a les sessions. Finalment, com a cloenda de l’itinerari, realitzem grups de treball col•laboratiu, en què els pares que han assistit a la formació posen en pràctica el seu coneixement i domini. Es tracta de fer grups petits, unes quatre o cinc persones que, amb la supervisió del mestre, venen a les classes d’infantil per ajudar als nens a l’aula d’informàtica amb la creació del bloc de la classe.
Entrevistadora: Quina és la major utilitat que trobes en aquest projecte que feu, i quins coneixements voleu que s’assoleixin?
Professora: Hi dos elements essencials en el plantejament d’aquest projecte: utilitat i economia. M’explico, és un projecte que no demana de grans inversions, amb el material que hi ha a l’escola ja n’hi ha prou, ho fem d’aquesta manera perquè entenem que les famílies que venen a la nostra escola tampoc tenen gaires possibilitats econòmiques, i per tant hem de treballar amb allò més bàsic. D’altra banda, està la utilitat del projecte, és a dir, quin beneficis s’obtenen. Jo crec que en primer lloc hi ha un benefici per la família, a nivell de ampliació de coneixements personals, que també ajuden a la seva inserció laboral,i d’altra banda, hi ha un benefici per l’escola, ja que impliquem al pares en el procés educatiu, els acostem a l’escola com espai de socialització, no només dels seus fills, sinó de les famílies de manera global.
No volem fer una classe d’informàtica, o com a mínim no és l’únic objectiu que tenim. Clar que hi plategem objectius d’aprenentatge, els pares han de poder assolir uns mínims en l’ús de la tecnologia: Creació de documents, saber modificar formats, saber crear índex, creació de taules,saber utilitzar les plantilles (especialment els interessa la de currículums), utilitzar els gràfics que incorpora el Word, taules i funcions bàsiques amb l’Excel, amb el Photoshop obrir fotos, retocar-les, redimensionar, canviar propietats; navegar per enllaços a la Web, saber fer correus electrònics, descarregar vídeos i imatges, guardar-les en carpetes.... tots aquest procediments són molt importants, però també el què interaccionin entre ells, que comparteixen espais de socialització amb els altres, que visquin l’escola com espai social i de coneixement...
Entrevistadora: Heu pogut observar alguns resultats d’aquest projecte?
Professora: La aplicació d’aquest projecte per a mi ha estat molt positiva. La participació ha estat força alta, tenim un grupet de quinze mares, els pares encara costa que participin, i a nivell formatiu, l’avaluació és correcta: han pogut aprendre les eines bàsiques de navegació web: ús d’enllaços, motors de recerca, aplicacions multimèdia i de llenguatge JAVA..., en l’ús del paquet d’ofimàtica, l’assoliment de destresa ha estat més heterogeni, tot i que jo tinc una bona sensació, creació de documents, aplicacions de format, treball amb imatges i gràfics, creació de taules, en general els alumnes coneixen les eines bàsiques de treballa amb WORD, Potoshop i EXCEl, tot i que aquest darrer ha estat el més complicat, i sovint el docent encarregat havia d’ajudar en la realització de les tasques amb aquest programa.
Però m’ha sorprès gratament comprovar com després les mares eren capaces d’explicar certes metodologies als nens de les classes d’infantil, i com interaccionaven amb ells a través de diferents jocs d’ordinador i eines del CLIC, i com els ajudaven a pensar que volien posar al bloc de l’aula i com fer-ho.
Entrevistadora: És la primera experiència de treball amb tecnologia que porteu a terme?
Professora: Amb el grup de mares i pares de l’escola si que és la primera activitat que fem relacionada amb la tecnologia, però a l’escola no. Tenim certa tradició de treball amb les noves tecnologies, no només d’informàtica, sinó també d’altres formats tecnològics. Tenim un blog per cadascuna de les aules, on els alumnes van afegint cada setmana reculls d’experiències del dia a dia de l’escola i la classe. També hem realitzat aquest curs certes experiències amb metodologies audiovisuals, de fet, el tema central d’aquest any és el cinema i la televisió, i hem contactat amb gent de Barcelona Televisió que venen aquí a l’escola i filmen certs moments de l’escola, i d’aquesta manera els nens aprenen diferents professions relacionades amb aquest món audiovisual.
Entrevistadora: Permet-te’m ara fer-te unes preguntes per poder analitzar aquesta proposta. Quina és la teva experiència docent?
Professora: Ja, ja, ja... soc gran jo ja... Porto sis anys dedicant-me a l’ensenyament en centres de Primària, i abans havia estat treballant durant molt de temps com a monitora de lleure.
Entrevistador: Com valoraries el teu ús i domini de les noves tecnologies?
Professora: M’agraden les noves tecnologies, no puc dir que en sigui experta, però en faig un ús constant, tant a la feina com a la vida personal. A més, he realitzat alguna formació específica sobre l’ús de les TIC en entorns eductius.
Entrevistadora: Va adreçat a alguns tipus d’usuari en concret aquest projecte?
Professora: A tots els pares i mares dels nens de l’escola, no posem cap condició per participar; de fet, ens agradaria que s’hi apuntessin tots, però per ara hem començat amb un grup més petit, però ja anirem fent feina.
Entrevistadora: On es troba situat el teu centre?
Professora: El centre es troba a la ciutat de Barcelona, però el barri on estem és un barri a les afores gairebé, per tant té un cert ambient de poble.
Entrevistadora: I quin és el nivell socioeconòmic d’aquesta zona?
Professora: Uf, força precari la veritat, i ara cada cop més. Es tracta d’un barri amb un percentatge de gent immigrada molt alt, la majoria d’origen llatinoamericà i subsaharià, amb economies molt precàries, i ara amb la crisi encara més, moltes famílies han perdut la feina, es troben amb hipoteques molt altes, i moltes dificultats econòmiques. Nivell? Doncs, malauradament, molt baix.
Entrevistadora: Quin tipus de connexió teniu a l’escola?
Professora: ADSL
Entrevistador: I amb quins recursos tecnològics conteu en el centre?
Professora: Contem amb l’aula d’informàtica, que té 20 ordinadors, connectats a Internet. Contem també amb tres ordinadors portàtils amb WI-FI, que fem servir a les aules, retroprojector, càmera de vídeo digital, i per sort, podem contar amb molta gent i institucions que ens ajuden, i de cegades per projectes en concret ens faciliten el material tecnològic necessari.
Entrevistadora: Doncs moltes gràcies per la teva paciència. Tan sols una pregunta més, teniu pensat alguna altra acció educativa relacionada amb la tecnologia?
Professora: De res, ha estat un plaer. I tant que en tenim, ens agrada anar fent coses noves, i les noves tecnologies amplien molt el ventall de possibilitats. Com que aquest any tenim de centre d’interès el tema de la televisió i el cinema, ens platejàvem de realitzar un vídeo-blog amb els alumnes de 6è, és una idea que estem encara gestant, així que ja t’ho explicaré.
Entrevistadora: Ja, ja. Estic segur que sí! De nou, moltes gràcies per la teva paciència.
A partir del tema “Construcció d’una història que tingui per objectiu aconseguir aprenentatge significatiu amb l’ajuda de les TIC i que reuneixi les condicions per a ser inclosa en la base KITE”, aquesta segona pràctica ha estat l’inici dels descobriment de noves formes de socialitzar el saber mitjançant les noves tecnologies, i una nova oportunitat, no només per conèixer nous recursos que podem fer servir en la nostra pràctica professional i personal, sinó també un espai de creació col•lectiva d’aprenentatge.
Pot ser l’element que més m’agradaria destacar de la realització d’aquesta activitat és precisament aquest, la capacitat per socialitzar els sabers, per fer-los comunitaris, per construir biblioteques de coneixement col•lectiu, al més pur estil de la Wikipedia.
KITE és una enorme bases de dades que aglutina les experiències vitals de molta gent, i que proporciona elements per l’anàlisi d’aquestes experiències, detallant els processos, i permetent d’aquesta manera la seva recuperació per aplicar-les en d’altres espais diferents.
El fet d’anar llegint i registrant les diferents històries, m’ha permès construir models de les experiències dels altres. La base de dades de KITE, m’ha facilitat aquest procés d’aprenentatge, ja que la seva categorització en l’estructura de les cerques, permet una aproximació molt exacte a allò que realment s’està buscant.
L’estructura de variables que facilita el KITE permet també una lectura ràpida de l’experiència que es vol presentar, el que facilita la cerca i minimitza la pèrdua de temps, detallant de manera molt concreta les variables més rellevants del cas. Permet un esquema inicial del cas, que es detallarà més amb l’entrevista, si aquestes variables responen a allò que estaves buscant.
D’aquesta manera, la creació d’històries i el compartir-les, genera una socialització i al mateix temps un aprenentatge significatiu, no només de cara als alumnes a qui van dirigides les activitats, sinó també al mateix usuari de la base de dades, KITE, ja que facilita una recerca que respon a motivació (implicació activa en el procés), que parteix d’una contextualització i familiarització amb l’objecte d’estudi, i l’estructura de la mateixa base de dades facilita l’estructuració clara, senzilla i lògica dels continguts, facilitant la representació física dels processo mentals
Microinformàtica per pare i mares
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Una escola pública de primària d’un barri de Barcelona amb un gran percentatge de població vulnerable, crea un grup de formació per pares i mares, amb la intenció d’acostar-los a l’ús i la pràctica de les TIC, de cara a possibilitar la seva implicació en el procés educatiu dels fills. Es realitza una formació bàsica amb els pares, i després aquests fan d’assessors en el procés de creació d’un blog d’aula amb els alumnes de cicle Infantil.
Índex Contingut Accés al text
Context General
Experiència en ensenyament 6 ---
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC Les fa servir a casa i l’aula. Té formació acadèmica sobre l’ús de les Tic en contextos educatius.
Al text
Tipus d’escola Primària
Localització del centre Zona obrera (molt alt nivell d’immigració i famílies nouvingudes) Al text
Connexió Internet ADSL ---
Localització dels recursos tecnològics Aula d’informàtica. Al text
Situació sòcio - econòmica dels alumnes Classe baixa, alta vulnerabilitat
Al text
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes Pares i mares alumnes de Primària Nivells heterogenis d’expertesa.
Àrea / unitat Activitats generals del centre
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat Iniciar-se en l’ús dels procediments bàsics de la informàtica: Recerca per Internet, programari on-line gestió de textos, full de càlcul, traductors on-line... Al text
Nivell d’aprenentatge esperat Expertesa en l’ús de diferents aplicacions informàtiques. ---
Tipus d’activitat Activitat general d’activitats complementaries del centre escolar. ---
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades Suite Office, Photoshop. Al text
Raó per la qual la fa servir Necessitat que els pares i mares dels alumnes dominin tecnologies que els seus fills fan servir en la pràctica educativa. ---
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar) Utilitzar eines per facilitar l’aprenentatge. Al text
Dificultats trobades Baix nivell de coneixement de les aplicacions i programari informàtic per part dels pares i mares. Dificultats d’accés a tecnologia fora del centre escolar. ---
Ajuda / col•laboració emprada Material formatiu suite Office http://office.microsoft.com/es-es/training/FX100565003082.aspx
Rol del professor Director i facilitador. En un primer moment es programen seguiment d’activitats didàctiques, i es programa espais de pràctica en situacions d’ajuda. ---
Rol de l’estudiant Explorador, descobrir utilitat TIC, posar-les en pràctica en contextos d’ajuda. ---
Resultats
Observacions Els alumnes realitzen l’activitat requerida i són capaços d’explicar processos i assessorar. Al text
Avaluació de l’aprenentatge Espai de pràctiques amb infants de les classes de Infantil. ---
Lliçó apresa pel professor Capacitat d’aprenentatge, possibilitat de la tecnologia com element de cohesió, i vinculació amb context escolar. Al text
Historia completa
Entrevistadora: Diguem, com va iniciar-se la idea d’aquest projecte?
Professora: Bé, va ser tot un procés la veritat. Nosaltres acostumem a treballar força amb els pares i les mares dels nostres alumnes. Som en un barri on la població immigrant és majoritària, i això, tot i ser molt ric, moltes vegades esdevé una dificultat per a l’escola i les mestres, així que la pràctica del treball amb famílies és quelcom que hem anat aprenen al llarg del temps. Cal implicar-los en el procés educatiu dels seus fills, fer-los partícips, ja que són n element fonamental per al bon èxit acadèmic dels infants. Plantejar-nos el treball amb pares forma part de la nostra tasca eductiva. Tenim classes de llengua catalana amb les famílies, fem tallers de cuina, i un cop l’any, convidem les mares a venir al centre a explicar contes en les seves llengües maternes. Oferir-los un espai per treballar i familiaritzar-se amb els ordinadors i els programes més bàsics d’informàtica era un pas més en aquesta feina.
Entrevistadora: Però, quina és la finalitat que perseguiu amb aquestes classes de Microinformàtica?
Professora: Els nostres alumnes són en la seva majoria nouvinguts, i moltes vegades desconeixen l’ús dels ordinadors, a diferència dels infants d’aquí, que ja neixen en un entorn que facilita la seva incorporació a la pràctica quotidiana. Per això cal fer un esforç per acostar-los la tecnologia, ja que a nosaltres, des de la vessant docent, ens és una eina molt útil i profitosa. La facilitat amb què els infants adquirien destresa amb l’ordinador ens va fer pensar en la necessitat de treballar aquest tema amb els pares. Quan un nen a casa està fent els deures i s’entrebanca amb un exercici, que és el què fa? Demanar ajuda als pares, ells són els “experts” que l’han d’ajudar i guiar en el procés d’aprenentatge, conjuntament amb la resta de persones que estem amb el nen. D’aquesta manera ens preguntàvem, què passa quan els pares desconeixen allò del què els infants estan parlant? Calia fer possible un espai per les famílies, facilitar l’acostament als ordinadors, per tal de dotar-los d’expertesa en el seu ús, i d’aquesta manera facilitar que poguessin ajudar els seus fills també. Ensenyar de manera coordinada i col•lectiva.
Entrevistadora: I explica’m com organitzeu les sessions, quins itineraris heu dissenyat?
Professora: Mira, bàsicament les sessions estan pensades per recrear un itinerari d’iniciació en diferents aspectes de l’ús d l’ordinador com eina de treball. Depèn del nivell de coneixement que tinguin els pares, treballem uns aspectes o aprofundim en d’altres. Hi ha diferents àrees de treball: la primera és el coneixement més bàsic de l’entorn de treball, saber com funcionen els programes més utilitzats: processador de textos, eines de dibuix, el gestor de correu i la navegació per la web. Un cop ens assegurem que tots dominen aquestes destreses bàsiques, podem entrar a treballar més a fons alguns dels programaris més habituals. En aquest sentit, fem servir la suite de Microsoft Office i Photoshop, encara que personalment prefereixo programaris de codi obert com Office Project i GIMP, ja que són molt més assequibles econòmicament, però hem de tenir en compte que la majoria de llocs encara fan servir la suite de Microsoft. A més, a la pàgina web de Microsoft hi ha cursos virtuals d’aprenentatge que fem servir a les sessions. Finalment, com a cloenda de l’itinerari, realitzem grups de treball col•laboratiu, en què els pares que han assistit a la formació posen en pràctica el seu coneixement i domini. Es tracta de fer grups petits, unes quatre o cinc persones que, amb la supervisió del mestre, venen a les classes d’infantil per ajudar als nens a l’aula d’informàtica amb la creació del bloc de la classe.
Entrevistadora: Quina és la major utilitat que trobes en aquest projecte que feu, i quins coneixements voleu que s’assoleixin?
Professora: Hi dos elements essencials en el plantejament d’aquest projecte: utilitat i economia. M’explico, és un projecte que no demana de grans inversions, amb el material que hi ha a l’escola ja n’hi ha prou, ho fem d’aquesta manera perquè entenem que les famílies que venen a la nostra escola tampoc tenen gaires possibilitats econòmiques, i per tant hem de treballar amb allò més bàsic. D’altra banda, està la utilitat del projecte, és a dir, quin beneficis s’obtenen. Jo crec que en primer lloc hi ha un benefici per la família, a nivell de ampliació de coneixements personals, que també ajuden a la seva inserció laboral,i d’altra banda, hi ha un benefici per l’escola, ja que impliquem al pares en el procés educatiu, els acostem a l’escola com espai de socialització, no només dels seus fills, sinó de les famílies de manera global.
No volem fer una classe d’informàtica, o com a mínim no és l’únic objectiu que tenim. Clar que hi plategem objectius d’aprenentatge, els pares han de poder assolir uns mínims en l’ús de la tecnologia: Creació de documents, saber modificar formats, saber crear índex, creació de taules,saber utilitzar les plantilles (especialment els interessa la de currículums), utilitzar els gràfics que incorpora el Word, taules i funcions bàsiques amb l’Excel, amb el Photoshop obrir fotos, retocar-les, redimensionar, canviar propietats; navegar per enllaços a la Web, saber fer correus electrònics, descarregar vídeos i imatges, guardar-les en carpetes.... tots aquest procediments són molt importants, però també el què interaccionin entre ells, que comparteixen espais de socialització amb els altres, que visquin l’escola com espai social i de coneixement...
Entrevistadora: Heu pogut observar alguns resultats d’aquest projecte?
Professora: La aplicació d’aquest projecte per a mi ha estat molt positiva. La participació ha estat força alta, tenim un grupet de quinze mares, els pares encara costa que participin, i a nivell formatiu, l’avaluació és correcta: han pogut aprendre les eines bàsiques de navegació web: ús d’enllaços, motors de recerca, aplicacions multimèdia i de llenguatge JAVA..., en l’ús del paquet d’ofimàtica, l’assoliment de destresa ha estat més heterogeni, tot i que jo tinc una bona sensació, creació de documents, aplicacions de format, treball amb imatges i gràfics, creació de taules, en general els alumnes coneixen les eines bàsiques de treballa amb WORD, Potoshop i EXCEl, tot i que aquest darrer ha estat el més complicat, i sovint el docent encarregat havia d’ajudar en la realització de les tasques amb aquest programa.
Però m’ha sorprès gratament comprovar com després les mares eren capaces d’explicar certes metodologies als nens de les classes d’infantil, i com interaccionaven amb ells a través de diferents jocs d’ordinador i eines del CLIC, i com els ajudaven a pensar que volien posar al bloc de l’aula i com fer-ho.
Entrevistadora: És la primera experiència de treball amb tecnologia que porteu a terme?
Professora: Amb el grup de mares i pares de l’escola si que és la primera activitat que fem relacionada amb la tecnologia, però a l’escola no. Tenim certa tradició de treball amb les noves tecnologies, no només d’informàtica, sinó també d’altres formats tecnològics. Tenim un blog per cadascuna de les aules, on els alumnes van afegint cada setmana reculls d’experiències del dia a dia de l’escola i la classe. També hem realitzat aquest curs certes experiències amb metodologies audiovisuals, de fet, el tema central d’aquest any és el cinema i la televisió, i hem contactat amb gent de Barcelona Televisió que venen aquí a l’escola i filmen certs moments de l’escola, i d’aquesta manera els nens aprenen diferents professions relacionades amb aquest món audiovisual.
Entrevistadora: Permet-te’m ara fer-te unes preguntes per poder analitzar aquesta proposta. Quina és la teva experiència docent?
Professora: Ja, ja, ja... soc gran jo ja... Porto sis anys dedicant-me a l’ensenyament en centres de Primària, i abans havia estat treballant durant molt de temps com a monitora de lleure.
Entrevistador: Com valoraries el teu ús i domini de les noves tecnologies?
Professora: M’agraden les noves tecnologies, no puc dir que en sigui experta, però en faig un ús constant, tant a la feina com a la vida personal. A més, he realitzat alguna formació específica sobre l’ús de les TIC en entorns eductius.
Entrevistadora: Va adreçat a alguns tipus d’usuari en concret aquest projecte?
Professora: A tots els pares i mares dels nens de l’escola, no posem cap condició per participar; de fet, ens agradaria que s’hi apuntessin tots, però per ara hem començat amb un grup més petit, però ja anirem fent feina.
Entrevistadora: On es troba situat el teu centre?
Professora: El centre es troba a la ciutat de Barcelona, però el barri on estem és un barri a les afores gairebé, per tant té un cert ambient de poble.
Entrevistadora: I quin és el nivell socioeconòmic d’aquesta zona?
Professora: Uf, força precari la veritat, i ara cada cop més. Es tracta d’un barri amb un percentatge de gent immigrada molt alt, la majoria d’origen llatinoamericà i subsaharià, amb economies molt precàries, i ara amb la crisi encara més, moltes famílies han perdut la feina, es troben amb hipoteques molt altes, i moltes dificultats econòmiques. Nivell? Doncs, malauradament, molt baix.
Entrevistadora: Quin tipus de connexió teniu a l’escola?
Professora: ADSL
Entrevistador: I amb quins recursos tecnològics conteu en el centre?
Professora: Contem amb l’aula d’informàtica, que té 20 ordinadors, connectats a Internet. Contem també amb tres ordinadors portàtils amb WI-FI, que fem servir a les aules, retroprojector, càmera de vídeo digital, i per sort, podem contar amb molta gent i institucions que ens ajuden, i de cegades per projectes en concret ens faciliten el material tecnològic necessari.
Entrevistadora: Doncs moltes gràcies per la teva paciència. Tan sols una pregunta més, teniu pensat alguna altra acció educativa relacionada amb la tecnologia?
Professora: De res, ha estat un plaer. I tant que en tenim, ens agrada anar fent coses noves, i les noves tecnologies amplien molt el ventall de possibilitats. Com que aquest any tenim de centre d’interès el tema de la televisió i el cinema, ens platejàvem de realitzar un vídeo-blog amb els alumnes de 6è, és una idea que estem encara gestant, així que ja t’ho explicaré.
Entrevistadora: Ja, ja. Estic segur que sí! De nou, moltes gràcies per la teva paciència.
A partir del tema “Construcció d’una història que tingui per objectiu aconseguir aprenentatge significatiu amb l’ajuda de les TIC i que reuneixi les condicions per a ser inclosa en la base KITE”, aquesta segona pràctica ha estat l’inici dels descobriment de noves formes de socialitzar el saber mitjançant les noves tecnologies, i una nova oportunitat, no només per conèixer nous recursos que podem fer servir en la nostra pràctica professional i personal, sinó també un espai de creació col•lectiva d’aprenentatge.
Pot ser l’element que més m’agradaria destacar de la realització d’aquesta activitat és precisament aquest, la capacitat per socialitzar els sabers, per fer-los comunitaris, per construir biblioteques de coneixement col•lectiu, al més pur estil de la Wikipedia.
KITE és una enorme bases de dades que aglutina les experiències vitals de molta gent, i que proporciona elements per l’anàlisi d’aquestes experiències, detallant els processos, i permetent d’aquesta manera la seva recuperació per aplicar-les en d’altres espais diferents.
El fet d’anar llegint i registrant les diferents històries, m’ha permès construir models de les experiències dels altres. La base de dades de KITE, m’ha facilitat aquest procés d’aprenentatge, ja que la seva categorització en l’estructura de les cerques, permet una aproximació molt exacte a allò que realment s’està buscant.
L’estructura de variables que facilita el KITE permet també una lectura ràpida de l’experiència que es vol presentar, el que facilita la cerca i minimitza la pèrdua de temps, detallant de manera molt concreta les variables més rellevants del cas. Permet un esquema inicial del cas, que es detallarà més amb l’entrevista, si aquestes variables responen a allò que estaves buscant.
D’aquesta manera, la creació d’històries i el compartir-les, genera una socialització i al mateix temps un aprenentatge significatiu, no només de cara als alumnes a qui van dirigides les activitats, sinó també al mateix usuari de la base de dades, KITE, ja que facilita una recerca que respon a motivació (implicació activa en el procés), que parteix d’una contextualització i familiarització amb l’objecte d’estudi, i l’estructura de la mateixa base de dades facilita l’estructuració clara, senzilla i lògica dels continguts, facilitant la representació física dels processo mentals
dimarts, 7 d’abril del 2009
Una mica més sobre el Canvi conceptual
Per facilitar, us adjunto un petit resum sobre el canvi conceptual que he dut a terme al llarg de l'assignatura, ho faig fent servir un dels instruments de molta utilitat que he descobert en aquesta assignatura, el programari de cmap-tools i les seqüències d'argumentació de Toulmin.
PAC 2.1 Sobre el Canvi Conceptual
Durant aquesta miniactivitat, es tractava de comparar el model mental actual que tenia sobre les relacioins entre CTS i el model mental de l'inici de l'assignatura. D'aquesta manera, l'anàlisi ens permetria averigura si ha existit un canvi conceptual durant el desenvolupament de l'itinerari d'aprenentatge, i poder enunciar quins han estat els canvis establerts, quines reconstruccions s'han fet, quines adicions conceptuals...
Doncs, després d'aquesta feina, queda palès que si que n'hi ha hagut de canvi conceptual!! i com a mostra, un tastet... recordant les preguntes de l'avaluació inicial, les torno a plantejar per veure com han variat en aquest temps:
8- Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord, 10 molt d’acord)
TE2) L’objecte fonamental de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents.
6>>3
En iniciar l’assignatura, i abans de tenir gaire idea sobre el significat de la Tecnologia educativa, creia que aquesta havia de servir per donar instruments al docent de cara a les situacions d’aprenentatge. Tanmateix, la utilitat real de la TE no és únicament el domini instrumental de les diferents tècniques o programes, sinó la seva capacitat de cara a facilitar el disseny d’escenaris d’aprenentatge, amb l’ús dels diferents recursos tecnològics i humans.
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement.
10=10
No s’ha produït cap canvi en la valoració d’aquesta pregunta, ja que la transmissió del coneixement mitjançant les tecnologies que permetin crear nous escenaris d’aprenentatge pel discent és la millor manera de possibilitar un aprenentatge significatiu.
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors.
9=10
El seguiment de l’assignatura m’ha ajudat a reafirmar-me i millorar aquesta puntuació inicial, ja que cada cop soc més conscient de la necessitat de la interacció amb l’altre i amb els seus coneixements per tal de realitzar un aprenentatge significatiu. Els debats, la necessitat de provocar els companys al seu blog, així com argumentar i defensar davant d’ells els arguments propis, és una de les millors maneres de realitzar un aprenentatge vàlid i coherent.
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social.
10>>4
S’ha produït un canvi conceptual. Al principi de l’assignatura pensava que la tecnologia i la ciència determinaven el progrés, i que ensems, determinaven els canvis socials, aquesta era una visió molt tecnodeterminista, que a través del debat he pogut anar matisant (tot i que em va tocar defensar aquesta mateixa postura al debat, la reflexió dels arguments dels companys va ser un catalitzador de canvi). Des d’aquesta nova perspectiva, entenc les relacions entre tecnologia i societat de manera molt més complexa, en un espai de contínua interacció entre els dos, reservant espais per a la seva individualitat; de manera que de la mateixa manera que el canvi social pot venir donar per una producció tecnològica i a l’inrevés, aquests canvis també es poden donar sense necessitat de l’altre, mantenint així una relació no subordinada sinó complementària i interactiva.
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge.
8=10
Valoro positivament, fins i tot més que al principi, aquesta comunitat d’aprenentatge que és la UOC. La millora de la puntuació ve determinada per el reconeixement d’aquesta comunitat com un entorn d’aprenentatge que segueix un model constructivista en què s’estableixen els principis d’un aprenentatge significatiu
DT2) La tecnologia és força neutral en relació a prejudicis, valors i actituds.
5>>3
Tal i com va quedar reflectit al llarg del debat inicial de CTS, la tecnologia parteix d’un context determinat, i per tant no pot ser neutral.
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal.
6>>2
Caldria matisar però la tipologia de debat virtual en què ens posicionem a l’hora de valorar aquesta pregunta. Debats com els que hem fet a l’assignatura, en què hi havia un model molt explícit i didàctic basat en argumentacions, contra argumentacions, hipòtesis de treballs i justificacions de les mateixes, permeten un aprenentatge real per l’estudiant, ja que no dona lloc a una participació descuidada, sinó que requereix un treball previ de fonamentació i de reorganització del que es vol explicar.
TE1) La Tecnologia Educativa ha d’assegurar un bon domini de les TIC.
5>>4
La Tecnologia educativa no té com a finalitat assegurar el domini de les TIC, cal que la TE permeti a l’estudiant la pràctica en entorns d’aprenentatge en què es facin servir les TIC, que desperti en ell l’interès i la curiositat, de cara a fonamentar una actitud activa en el seu procés d’adquisició de destresa en l’ús de les tecnologies aplicades a l’educació.
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim.
7>>9
Tal i com he explicat en la pregunta anterior respecte el tema dels debats a la UOC,
Aquest, si tenen una fonamentació didàctica adequada, si permeten una planificació de la feina, i mantenen unes pautes de treball ordenades, de cara a garantir una participació raonada, argumentada, contrastada i reflexionada, poden donar molt més del que sembla, esdevenint una eina d’aprenentatge col•laboratiu molt interessant.
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes.
7=7
Continuo afirmant el mateix però amb certes anotacions al marge. Les TIC són instruments que permeten la creació de nous escenaris d’aprenentatge, contextualitzats en una realitat quotidiana a l’alumne, que li permeten desplegar les seves capacitats en entorns virtuals, facilitant l’experimentació, l’assaig, l’anàlisi... però no esdevenen per si mateixes una eina de transmissió de coneixement, sinó que són instruments que s’han de fer servir per a la seva transmissió.
I això tan sols a la segona pràctica de l'assignatura, serà interessant anr fer seguiment per descobrir quines noves estructures s'aniran afegint a aquesta ideació teòrica sobre CTS!
Doncs, després d'aquesta feina, queda palès que si que n'hi ha hagut de canvi conceptual!! i com a mostra, un tastet... recordant les preguntes de l'avaluació inicial, les torno a plantejar per veure com han variat en aquest temps:
8- Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord, 10 molt d’acord)
TE2) L’objecte fonamental de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents.
6>>3
En iniciar l’assignatura, i abans de tenir gaire idea sobre el significat de la Tecnologia educativa, creia que aquesta havia de servir per donar instruments al docent de cara a les situacions d’aprenentatge. Tanmateix, la utilitat real de la TE no és únicament el domini instrumental de les diferents tècniques o programes, sinó la seva capacitat de cara a facilitar el disseny d’escenaris d’aprenentatge, amb l’ús dels diferents recursos tecnològics i humans.
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement.
10=10
No s’ha produït cap canvi en la valoració d’aquesta pregunta, ja que la transmissió del coneixement mitjançant les tecnologies que permetin crear nous escenaris d’aprenentatge pel discent és la millor manera de possibilitar un aprenentatge significatiu.
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors.
9=10
El seguiment de l’assignatura m’ha ajudat a reafirmar-me i millorar aquesta puntuació inicial, ja que cada cop soc més conscient de la necessitat de la interacció amb l’altre i amb els seus coneixements per tal de realitzar un aprenentatge significatiu. Els debats, la necessitat de provocar els companys al seu blog, així com argumentar i defensar davant d’ells els arguments propis, és una de les millors maneres de realitzar un aprenentatge vàlid i coherent.
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social.
10>>4
S’ha produït un canvi conceptual. Al principi de l’assignatura pensava que la tecnologia i la ciència determinaven el progrés, i que ensems, determinaven els canvis socials, aquesta era una visió molt tecnodeterminista, que a través del debat he pogut anar matisant (tot i que em va tocar defensar aquesta mateixa postura al debat, la reflexió dels arguments dels companys va ser un catalitzador de canvi). Des d’aquesta nova perspectiva, entenc les relacions entre tecnologia i societat de manera molt més complexa, en un espai de contínua interacció entre els dos, reservant espais per a la seva individualitat; de manera que de la mateixa manera que el canvi social pot venir donar per una producció tecnològica i a l’inrevés, aquests canvis també es poden donar sense necessitat de l’altre, mantenint així una relació no subordinada sinó complementària i interactiva.
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge.
8=10
Valoro positivament, fins i tot més que al principi, aquesta comunitat d’aprenentatge que és la UOC. La millora de la puntuació ve determinada per el reconeixement d’aquesta comunitat com un entorn d’aprenentatge que segueix un model constructivista en què s’estableixen els principis d’un aprenentatge significatiu
DT2) La tecnologia és força neutral en relació a prejudicis, valors i actituds.
5>>3
Tal i com va quedar reflectit al llarg del debat inicial de CTS, la tecnologia parteix d’un context determinat, i per tant no pot ser neutral.
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal.
6>>2
Caldria matisar però la tipologia de debat virtual en què ens posicionem a l’hora de valorar aquesta pregunta. Debats com els que hem fet a l’assignatura, en què hi havia un model molt explícit i didàctic basat en argumentacions, contra argumentacions, hipòtesis de treballs i justificacions de les mateixes, permeten un aprenentatge real per l’estudiant, ja que no dona lloc a una participació descuidada, sinó que requereix un treball previ de fonamentació i de reorganització del que es vol explicar.
TE1) La Tecnologia Educativa ha d’assegurar un bon domini de les TIC.
5>>4
La Tecnologia educativa no té com a finalitat assegurar el domini de les TIC, cal que la TE permeti a l’estudiant la pràctica en entorns d’aprenentatge en què es facin servir les TIC, que desperti en ell l’interès i la curiositat, de cara a fonamentar una actitud activa en el seu procés d’adquisició de destresa en l’ús de les tecnologies aplicades a l’educació.
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim.
7>>9
Tal i com he explicat en la pregunta anterior respecte el tema dels debats a la UOC,
Aquest, si tenen una fonamentació didàctica adequada, si permeten una planificació de la feina, i mantenen unes pautes de treball ordenades, de cara a garantir una participació raonada, argumentada, contrastada i reflexionada, poden donar molt més del que sembla, esdevenint una eina d’aprenentatge col•laboratiu molt interessant.
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes.
7=7
Continuo afirmant el mateix però amb certes anotacions al marge. Les TIC són instruments que permeten la creació de nous escenaris d’aprenentatge, contextualitzats en una realitat quotidiana a l’alumne, que li permeten desplegar les seves capacitats en entorns virtuals, facilitant l’experimentació, l’assaig, l’anàlisi... però no esdevenen per si mateixes una eina de transmissió de coneixement, sinó que són instruments que s’han de fer servir per a la seva transmissió.
I això tan sols a la segona pràctica de l'assignatura, serà interessant anr fer seguiment per descobrir quines noves estructures s'aniran afegint a aquesta ideació teòrica sobre CTS!
dissabte, 4 d’abril del 2009
diumenge, 22 de març del 2009
Activitat 1.3 C-Map
Aquesta activitat, o miniactivitat, ha resultat més dificultosa del què inicialment m'esperava. El fet de no dominar el programari és una dificultat afegida, a més del fet d'haver de sintetitzar tants conceptes en una representació de mapa conceptual. Espero haver-ho fet bé, i si no, no passa res, ho tornarem a intentar!!
Us adjunto la imatge del mapa conceptual que he presentat:
I també les conclusions de l'activitat:
Us adjunto la imatge del mapa conceptual que he presentat:
I també les conclusions de l'activitat:
Conclusions
El desenvolupament de l’activitat ha estat força dificultós, ja que demanava de dominar un programari amb el què gairebé no havia treballat mai, el C-Maptools. No obstant, tot i les dificultats inicials en el desenvolupament, l’aprenentatge aconseguit penso que ha estat molt enriquidor, no només a nivell de manipulació d’un nou entorn, sinó també en la reelaboració de premisses inicials de pensament envers el concepte de CTS.
Al llarg de les lectures, i durant el procés de plasmar les idees en el mapa conceptual, voldria destacar alguns dels nous aprenentatges que he pogut realitzar.
La concepció d’una estreta relació entre els conceptes fonamentals destacats al mapa, Ciència, Societat, Educació i Tecnologia. Aquest conceptes esdevenen vinculats per un flux d’interaccions entre ells, una realitat de convivència variant i viva, que permet produir canvis entre ells, alhora que els permet encara desenvolupar un espai d’especificitat i de individualitat en què no es veuen afectats per la resta d’elements. Aquesta relació és el que he intentat reflectir en el mapa mitjançant un espai anomenat “nucli d’interaccions”. La societat es beneficia dels coneixements adquirits per la ciència, coneixements que produeixen aplicacions pràctiques en la tecnologia, que al mateix temps, permet la seva aplicació en camps diferenciats, com ara el de l’educació. Però al mateix temps, cadascun d’aquests elements pot esdevenir motor de canvi i de progrés de la resta d’elements, de manera que la societat també crea necessitats que obliguen a la ciència a investigar i produir coneixement, o l’educació fa evident necessitats que demanen un avanç de la tecnologia per poder donar resposta a les mateixes. El nucli d’interacció ve a definir aquesta retroalimentació necessària entre els conceptes inicials, però deixa també un espai a la individualitat dels mateixos, que poden provocar canvis o generar nous escenaris sense dependre de la resta.
Amb la lectura del mòdul, de Julio Cabero, sorgeixen nous conceptes: la incorporació de les TIC en l’educació i la tecnologia educativa. L’aplicació didàctica de les TIC en l’àmbit de l’educació esdevé una nova font d’escenaris per l’aprenentatge, en el disseny, l’anàlisi, l’ aplicació i l’avaluació de situacions mediades d’aprenentatge. Les TIC com diu Cabero al mòdul, “faciliten i estimulen la intervenció mediata sobre la realitat, la captació i la comprensió de la informació i la creació d’entorns diferenciats que afavoreixen els aprenentatges i el desenvolupament d’habilitats cognitives en els subjectes”. Aporten a l’educació una nova didàctica dels processos d’ensenyament aprenentatge (AE), facilitant d’aquesta manera un entorns d’aprenentatge significatiu per a l’alumne, que pot experimentar i interactuar amb els coneixements dins d’entorns controlats i segurs.
Al llarg de l’activitat, amb l’ajuda de les lectures, i especialment del debat i les aportacions dels companys he pogut anar ampliant el mapa de les relacions existents en la CTS, de manera que he pogut assimilar noves interrelacions i estructures de coneixement. L’entorn del programari C-Maptools, també ha contribuït en gran manera a poder organitzar aquests coneixements, permetent una estructuració clara i representativa dels sabers conceptuals, donant com a resultat un aprenentatge tant conceptual com manipulatiu.
I això és tot per ara, fins la propera!!
dilluns, 2 de març del 2009
Avaluació Inicial
Aquí teniu el contingut de l'exercici d'avaluació inicial d'on em situo:
TE2) L’objecte fonamental de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: _6___
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 10_____
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 9____
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 10_____
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 8___
DT2) La tecnologia és força neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 5____
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 6____
TE1) La Tecnologia Educativa ha d’assegurar un bon domini de les TIC: 5______
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 7____
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 7______
El meu primer mapa conceptual, encara no havia descarregat el programa de cmaps!!
I finalment, les conclusions inicials a què vaig arribar,
"En aquesta primera activitat m’he quedat una mica sorprès, ja que no esperava que l’assignatura tingués tant relació amb la reflexió teòrica entorn al progrés tecnològic i científic, sinó que m’esperava quelcom més aplicat a l’entorn docent. Tanmateix, suposo que això només és un tastet del que serà l’assignatura i segurament al llarg del trimestre les meves expectatives aniran adequant-se al temari de la mateixa.
La meva pràctica professional difereix molt dels entorns formals d’aprenentatge, i molt sovint, durant les assignatures del UOC m’ha costat situar-me en aquests contexts, però sempre he pogut aprendre coses útils pel meu dia a dia professional, i espero que en aquesta assignatura sigui el mateix."
Doncs, amb això ja en tenim! ara a comentar-ho!
TE2) L’objecte fonamental de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: _6___
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 10_____
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 9____
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 10_____
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 8___
DT2) La tecnologia és força neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 5____
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 6____
TE1) La Tecnologia Educativa ha d’assegurar un bon domini de les TIC: 5______
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 7____
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 7______
El meu primer mapa conceptual, encara no havia descarregat el programa de cmaps!!
I finalment, les conclusions inicials a què vaig arribar,
"En aquesta primera activitat m’he quedat una mica sorprès, ja que no esperava que l’assignatura tingués tant relació amb la reflexió teòrica entorn al progrés tecnològic i científic, sinó que m’esperava quelcom més aplicat a l’entorn docent. Tanmateix, suposo que això només és un tastet del que serà l’assignatura i segurament al llarg del trimestre les meves expectatives aniran adequant-se al temari de la mateixa.
La meva pràctica professional difereix molt dels entorns formals d’aprenentatge, i molt sovint, durant les assignatures del UOC m’ha costat situar-me en aquests contexts, però sempre he pogut aprendre coses útils pel meu dia a dia professional, i espero que en aquesta assignatura sigui el mateix."
Doncs, amb això ja en tenim! ara a comentar-ho!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
